El llaüt no és només una embarcació; és la silueta de Menorca retallada sobre l'horitzó mediterrani i el símbol d’una relació ancestral amb la mar. En el darrer episodi del podcast Coses de Poble, Arnau Busom s’endinsa en aquesta tradició de la mà d’en Justo Saura, un mestre d’aixa modern que ha sabut revolucionar el sector combinant el respecte per les línies clàssiques amb la innovació de la fibra de vidre. El resultat és una conversa apassionant sobre l'ofici, la transformació dels materials i el futur de la nàutica illenca.
Un ofici transformat pel pas del temps
La història d’en Justo Saura amb els lleüts va començar gairebé de casualitat l'any 1974. Després d’adquirir experiència en el sector de la nàutica, va tenir l’oportunitat d'aprendre el secret de l'ofici al taller del mestre Joan Petrus, just abans de la seva jubilació. Saura va assumir el relleu d'aquell espai i va iniciar una trajectòria que marcaria un abans i un després a l'illa.
Tot i que va començar treballant la fusta de manera tradicional, aviat va comprendre que el mercat i les necessitats dels navegants estaven canviant. Va ser així com es va especialitzar en la construcció amb fibra de vidre i resina de polièster. Al taller, el procés comença amb la creació d'un motlle, sobre el qual s'apliquen les capes de fibra per donar forma al casc i a la coberta, una tasca que en Justo compara gràficament amb una capsa de sabates on el casc és la base i la coberta n'és la tapa. Un cop completada aquesta estructura, es torna a la fusta per fer els acabats i dotar cada peça de la seva calidesa característica.
L’essència del llaüt: "Un llaüt és una barca que, tan bon punt la deixes lliure de l'amarratge, ja navega", explica Justo Saura. A diferència de les llanxes ràpides, pensades com un "taxi" per anar d'un punt a un altre, el lleüt convida a gaudir del trajecte, a xerrar, a dinar i a viure el mar amb tranquil·litat.
Equilibri entre tradició, estètica i comoditat
Un dels grans reptes als quals s’enfronta un mestre d’aixa modern és el disseny. En Justo recorda els consells dels vells pescadors de l'illa, que defensaven de manera estricta que "cada cosa que poses damunt una coberta és menys lleüt". Tot i això, les demandes actuals dels clients demanen comoditats com petites cabines per poder passar-hi la nit o protegir-se del sol.
La clau de l’èxit d’en Saura ha estat trobar un equilibri perfecte: mantenir la bellesa i l'elegància de les línies tradicionals de l’embarcació menorquina, prioritzant sempre un bon espai exterior —el que ell anomena "un bon jardí o una bona banyera"— per garantir el confort del navegant, sense transformar el vaixell en un simple calaix flotant. A més, la possibilitat d'adaptar cada projecte a les mides i necessitats del comprador és la part del procés que en Justo reconeix que gaudeix més.
El futur de la construcció naval a Menorca
Garantir la continuïtat d’aquest ofici a l’illa presenta dificultats. Actualment, la gran majoria de la producció del taller d’en Justo Saura —entre el 70% i l'80%— s’exporta fora de Menorca gràcies a la difusió que permet Internet. L'elevat preu dels amarraments i el canvi de perfil dels compradors locals fan que el mercat exterior sigui vital per a la supervivència d’aquesta activitat.
Tot i les dificultats per trobar un relleu generacional a les drassanes, l'interès per aquestes embarcacions continua molt viu. En Justo somriu quan explica com, sovint, clients d’altres punts de la Mediterrània li comenten que quan naveguen amb els seus lleüts criden l'atenció de tothom, sorpresos per la bellesa i la singularitat del disseny menorquí. El lleüt segueix despertant admiració i transmetent una forma de viure el mar única.
