Entremúsiques amb Tita Llorens

Hi ha entrevistes que deixen empremta. Les que fa Antoni Salvador al seu espai Entremúsiques acostumen a tenir aquesta qualitat especial, la de descobrir la persona que hi ha darrere del nom conegut, la que batega sota els títols i els trofeus. I la visita de Tita Llorens, una de les nedadores més destacades del panorama esportiu català i espanyol, no va ser cap excepció.

Entremúsiques és un programa d'entrevistes singular. La seva proposta no és la de repassar currículums ni cronologies d'èxits, sinó la d'utilitzar la música com a clau per obrir portes interiors. Cada cançó que el convidat tria és un passadís cap a un record, una emoció o una època de la seva vida. Antoni Salvador condueix la conversa amb una sensibilitat especial, deixant que les melodies facin de fil conductor i que les paraules surtin soles, sense pressa, com si en aquell estudi no hi hagués cap càmera ni cap micròfon, sinó només dues persones xerrant sobre allò que importa de debò.

Tita Llorens va arribar a l'estudi amb la mateixa calma que devia portar-la a la vora de la piscina durant anys de competició. Nedadora de fons i de mar obert, ha estat una figura referent en la seva especialitat, una dona que ha mesurat la vida en braçades, en respiracions, en aquella solitud sonora que és submergir-se a l'aigua. I quan Antoni Salvador li va preguntar quina havia estat la primera cançó que havia lligat a alguna experiència viscuda, es va produir un d'aquells silencis que valen or.

La música que Tita Llorens ha escollit per a Entremúsiques dibuixa un retrat íntim i sorprenent. Hi ha cançons que la transporten a la infantesa, als primers anys de piscina, quan el clor a la roba era gairebé una segona pell i els entrenaments matinals semblaven un sacrifici impossible. Hi ha temes que sonaven en les concentracions, en els viatges en autocar cap a competicions llunyanes, en aquells moments previs a la largada on el cos tremola i la ment ha d'aprendre a callar. I hi ha melodies que van acompanyar les derrotes, les lesions, els dubtes sobre si continuar tenia algun sentit.

Però la conversa amb Antoni Salvador no es va quedar només en l'esport. La gràcia d'Entremúsiques és precisament aquesta: que la música obre finestres cap a aspectes de la vida que sovint queden fora dels focus. Tita Llorens va parlar de la seva família, de les persones que l'han sostinguda en els moments de foscor, de com aprens a gestionar la pressió quan portes el nom del teu país a l'esquena. Va parlar de la relació que els nedadors de fons estableixen amb el silenci i amb ells mateixos, d'aquella meditació involuntària que és nedar durant hores sense altra companyia que l'aigua i el propi pensament.