La conquesta cristiana de Menorca a Píndoles de història amb Amador Marí

A l'espai radiofònic Píndoles de història de Menorca, l'historiador Amador Marí ha abordat un dels episodis més transcendentals de la història de l'illa: la conquesta catalana del gener de 1287, aquell moment decisiu en què Menorca deixà de ser una societat andalusina per convertir-se en un territori integrat a la Corona d'Aragó i repoblat per catalans. Un episodi que, com explica Marí, cal entendre en el seu context polític i militar més ampli per comprendre'n els veritables motius i conseqüències.

Per entendre la conquesta del 1287, cal remuntar-se mig segle enrere. Quan Jaume I el Conqueridor prengué Mallorca el 1229 i les Pitiüses el 1235, Menorca quedà en una situació singular: no fou conquistada militarment, sinó que el seu govern, encapçalat pel valí Sa'id ibn Hakam, negocià hàbilment amb el monarca aragonès. El 1231, després de la conquesta de Mallorca, Jaume I va signar el tractat de Capdepera amb el valí de Menorca, establint una relació de vasallatge. Aquest acord permetia que l'illa mantingués una certa autonomia, amb el govern musulmà intacte, però a canvi, el valí es comprometia a pagar tributs anuals a la Corona d'Aragó.

Així, durant més de cinquanta anys, Menorca visqué una situació paradoxal: era tècnicament vassalla dels cristians, però conservava la seva identitat islàmica, la seva llengua, la seva cultura i les seves institucions. Durant més de cinquanta anys, la Menorca musulmana va conservar l'autonomia i va assolir una gran esplendor econòmica i cultural sota el govern de l'almoixerif Said ibn Hakam.

La conquesta del 1287 no s'entén sense el convuls escenari polític europeu de la dècada de 1280. Acabaven de produir-se les Vespres Sicilianes, per les quals els sicilians s'havien revoltat contra els seus senyors francesos, els Anjou, per oferir la corona a Pere el Gran, rei d'Aragó, fill major de Jaume I. Aquesta maniobra va desencadenar la ira del Papa Martí IV, que excomunicà la Corona d'Aragó i donà suport a una Croada francesa contra els territoris aragonesos. En represàlia per haver conquerit el Regne de Sicília, el Papa Martí IV va excomunicar el rei Pere II de Catalunya-Aragó i va investir Carles I de Valois com a nou rei de la corona d'Aragó.

En aquest context de guerra oberta amb França i amb el Papat, la Corona d'Aragó necessitava consolidar el seu domini al Mediterrani occidental. Menorca, l'única illa balear que escapava al control cristià efectiu, representava un flanc estratègicament feble. A més, s'hi afegia un pretexte de caire diplomàtic: Pere i la seva armada varen fer escala al port de Maó, amb la intenció de prestar ajuda a un aliat seu del nord d'Àfrica. A Ibn Sa'id li mancà temps per posar-ne al corrent el sobirà tunisià i va fer fracassar els plans de Pere. Se suposa que això era traïció i justificava l'atac del 1287.

Alfons III, fill i successor de Pere III, estant a Huesca a l'octubre de 1286 va fer una crida als seus súbdits, convocant-los per emprendre la conquesta de la Balear menor. L'expedició composta d'uns efectius desmesurats, vint mil homes en més de cent naus catalanes, aragoneses i sicilianes, va sortir de Salou el 22 de novembre, dirigint-se a Mallorca, on va romandre fins al cap de Nadal en què va prendre rumb a Menorca.

La travessa no fou exempta de dificultats. Una tempesta dispersà la flota prop del cap d'Artrutx, però les naus aconseguiren reagrupar-se i entrar al port de Maó. El 17 de gener de 1287 va desembarcar el monarca amb el seu exèrcit i en els voltants del port, concretament en el "Pla des Vergers" i després en la petita serra de "Biniaixa", va haver-hi una gran batalla entre els cristians catalans i els moros menorquins. No és casualitat que avui, cada 17 de gener, Menorca celebri la seva Diada del Poble coincidint amb la festivitat de Sant Antoni Abat, patró de l'illa des d'aquell dia.

La resistència menorquina fou breu però intensa. En pocs dies, les forces aragoneses avançaren cap a l'interior de l'illa. Arribant a les rodalies del castell de Sent Agáyz, quatre moros notables baixaren a trobar els vencedors per rendir al rei aquella fortalesa i tota Menorca. Era el 21 de gener de 1287.

El 21 de gener del 1287 Abu-Úmar ibn Saïd i Blasco Ximenes d'Ayerbe, en nom del rei Alfons, signaren el pacte conegut com de Sant Agaiz. Abu-Úmar ibn Saïd aconseguí l'exili per a ell i dues-centes persones del seu entorn; per contra, la resta de menorquins foren esclavitzats. Finalment, el dia 22 de gener, el rei Alfons entrava a Mandinat Minurqa, que fou rebatejada com a Ciutadella, i donà per acabada la conquesta de l'illa.

Les condicions de rendició foren extre